Final de la saga del Cementiri dels llibres oblidats, quart llibre i punt final. La història del Daniel Sempere, del Fermín Romero de Torres i tots els personatges que es van creuar en el seu camí.
L'Ombra del vent me la vaig haver de llegir dues vegades, perquè quan va sortir el Presoner del Cel, ja no m'enrecordava de res, així que vaig decidir llegir-los tots dos seguits.
En aquest cas, tot i les llacunes sobretot el temps que feia que havia llegit el Joc de l'Àngel, la història no demana tant enrecordar-se'n dels llibres anteriors, però s'ha de reconèixer que estaria molt bé haver-los llegit tots seguits.
M'agrada llegir sagues de llibres, però si passes anys entre llibres, és complicat i no ho assaboreixes tant.
Per tant, content d'haver-los llegit i recomenar a qui no hagi començat que ara és el moment, quan saps que ja els pots llegir tots seguits.
Com sempre, el llibre aconsegueix que un no vulgui parar de llegir i, tot i tenir moltes pàgines (jo com que vaig amb el kindle, no tinc ni idea de quantes), te'l llegeixes molt ràpid.
24 jul 2017
Suscribirse a:
Comment Feed (RSS)