L'u d'octubre de 2017 amb les meves dècimes de febre i entre anar a "defensar" el col·legi electoral (el meu cole de tota la vida) i tornar, mirava Euronews i els canals internacionals que tenia al satèl·lit, pensava que amb el ridícul que estava fent Espanya a nivell mundial això ho teníem guanyat i seríem independents...
En Jordi Graupera també en devia pensar que en ple segle XXI imatges com les que es van veure l'u d'octubre podien tenir conseqüències positives per la causa independentista, ell en va donar una de potent tirant-se a terra davant dels cotxes de la Guàrdia Civil amb traje i corbata, una mena de noi de Tianangmen que donés la volta al món...
En aquest llibre, autobiogràfic, ens narra els seus anys a Estats Units tot just abans de tornar a Catalunya i implicar-se en el moviment independentista.
Tots sabem com ha acabat, el tema de la independència, molts encara ho seguirant patint molts anys, l'enemic ni perdona ni oblida. Anomenen operacions de càstig amb noms com "Operació Judes".
En aquest llibre, Graupera ens explica com tot just arribat a Nova York es troba amb la celebració de la victòria d'Obama, com l'esperança s'estenia per tot arreu. El llibre acaba amb la victòria de Trump, 8 anys després, on l'esperança ha canviat de bàndol, tal com explica sobre els actes electorals que presencia a Ohio (estat clau històric).
És curiós com quan es publica aquest llibre, som en un moment que podria enmirallar-se amb aquestes 2 situacions, la il·lusió de l'u d'octubre i la victòria de PP-VOX arreu Espanya (i PSOE a nivell Catalunya, sí els del 155).
En aquest llibre a part de l'experiència vital als EEUU, també ens explica la història de la seva família, sobre els seus pares i avis, que ens situa molt bé d'on vé i perquè és com és.
Per un fill d'immigrants econòmics com jo, és interessant conèixer la història d'un fill de gent de pasta catalana, perquè en molts temes persones d'origen tant diferent hem arribat a conclusions similars en temes importants, aquells que molts veiem com obvis (Espanya sempre tractarà Catalunya com una colònia) i també hem tingut el nostre moment "si la gent veu la realitat, la gent reaccionarà", però ja sabem que no.
M'ha agradat molt el llibre.
