Robert Jordan va morir sense acabar la seva història, dins la desgràcia, es veu que no va ser una mort sobtada i va poder deixar en àudio la part important de com volia que acabés la seva història.
Van escollir a Brandon Sanderson per acabar la història i com a apasionat lector de les novel·les de Sanderson, va ser així com vaig decidir de començar a llegir The Wheel of Time i ara ja he arribat a les 3 darreres novel·les que són les que va escriure Sanderson.
Com que ja ens apropem al final, l'acció s'ha accelerat i passen tantes coses que fer un resum al final del llibre és complicat perquè no saps si és d'aquest llibre o ja havia passat.
Una cosa que crida l'atenció és l'spoiler que hi ha en els darrers capítols de la trama de Perrin, que per alguna raó que encara desconec (estic ja amb el següent llibre i es van barrejant històries més noves amb la trama de Perrin), amb el que he llegit del llibre 13, no veig encara la raó de no haver posat els capítols que he llegit sobre Perrin on tocaven cronològicament al llibre 12.
La qüestió és que en aquest llibre Egwene i les seves rebels aconsegueixen recuperar pacíficament la Torre Blanca (bé, just abans els Seanchan l'havien deixat feta un cristo...).
Mat s'ha casat amb la Tuon i segueixen els seus camins per separat, de fet la Tuon és qui decideix d'atacar Tar Valon, just després de no voler pactar una treva amb en Rand.
En Rand retroba al final del llibre el seu pare que vé del grup del Perrin i aquí tenim spoiler, és el moment culminant del llibre on en Rand veu la llum i troba la pau al cim de la muntanya on va morir Lews Terim.
