Societat Limitada

Aquest llibre de Ferran Torrent deixa clar que coses com el cas Bárcenas, cas Pokemon, cas Campeón o el cas Urdangarín, no sortien perquè no interessava, tot se sabia llavors i ara.

Fa riure que algú es posi les mans al cap dient, quanta corrupció!.

I fa plorar haver estat escoltant a gent que votava a PP o PSOE excusant-se en que els de l'altre partit eren uns corruptes.

Doncs per tots ells, potser llegir algun llibre com aquest, que va ser escrit al 2002, sí en plena bombolla, els podria aclarir una mica la situació i el perquè necessitem ja canvis importants, i el més fàcil ara que hem agafat una mica d'empenta seria l'independència.

Però és clar, després penso en aquestes persones, i... merda, si no llegeixen mai, potser ho haurien de posar per la tele en un documental, i... merda, si no miren documentals, i en un reality? Merda, no se'l prenen seriosament.

Ja ho tinc! A la Nòria! El programa aquell que fa el Jordi González els dissabtes a la nit a Telecinco, això segur que s'ho miren.

I vés per on dissabte a la nit a la cuina de casa meva, quan vaig baixar a sopar, i havia aques programa, i parlaven d'un cuiner que no ha volgut pagar els seus impostos i a sobre critica Hisenda per tancar-li la bodega.

Vaig trigar uns 20 minuts a sopar, però en aquest temps, vaig haver d'escoltar a gent com la Pilar Rahola defensant a aquest lladre (sí, Hisenda som tots, sobretot els assalariats).

Espero que si aconseguim l'independència, Pilar Rahola es quedi a Madrid i no l'haguem d'aguantar per aquí.

Mentre espero si es fa o no el referèndum, el resultat del qual cada dia que passa està més clar, seguiré llegint, com faig cada dia i intentaré no caure en el parany de discutir amb gent que des que va deixar d'estudiar no s'ha llegit cap llibre.