Novembre extrany, amb el tancament de gimnasos cantat veient com la gent es prenia com un joc la perillositat del virus, en fi, als polítics inútils es van inventar el confinament municipal de cap de setmana, sembla que les imatges de gent omplint les muntanyes per fer senderisme no els agradaven tant com els han agradat les imatges de Barcelona plena de gent comprant aquest pont del 7 i 8 de desembre...
Però com que els confinaments municipals de cap de setmana deixaven fer esport també pels municipis limítrofs, a mí em va anar bé per aprofitar per sortir amb la bici de carretera amb les carreteres buides, bé, gairebé buides, però un plaer passar per rotondes que normalment fan molta por, sense haver de passar por.
I resulta que tenia un llibre a mig llegir d'aquest estiu, és la poca lectura - és un dir, perquè les hores que he llegit com sempre de blogs al kindle, són hores de lectura reals i moltes - que vaig dedicar al novembre.
El llibre en la línia amb els anterior, aventures fantasioses per passar l'estona que era del que es tractava, en aquest cas la pujada a una muntanya amb uns enemics invisibles i l'encarrec de protegir a dos prínceps a sota terra són les dues aventures, podria ser que l'aventura dels 2 germans, el noi que no podia sortir de casa i veia el món a través dels ulls de la germana era d'aquest llibre o de l'anterior, el recordo d'estar a la platja llegint-lo, així que podria ser d'aquest llibre.
|